dilluns, 28 de novembre de 2016

La República Catalana es compatible amb el Federalisme de lliure adhesió.




La República Catalana es  compatible amb el Federalisme de lliure adhesió.
El proper dia 6 de desembre es compliran 38 anys de l'aprovació de la constitució del 78 en referèndum per la majoria de la ciutadania de l'estat Espanyol.
Després de 38 anys és necessari un nou procés constituent per a Catalunya i l'estat on es pugui aconseguir la ruptura democràtica que no es va poder fer en la transició, pel pacte constitucional i la impossibilitat d'imposar-ja que el franquisme a la mort del dictador encara tenia força suficient per avortar-i imposar una constitució monàrquica que donava un paper anti democràtic a l'exèrcit en el que es refereix a la unitat indivisible de l'estat espanyol i el tutelatge efectiu.
L'abdicació de l'anterior cap de l'Estat en el seu fill després que la monarquia s´hagi vist involucrada en diferents episodis de corrupción como son, NOOS, Botswana, Corina, amistats perilloses amb la dictadura de arabia saudí ETC etc. Aquesta encara més clar que la institució monàrquica és anti democràtica, il·legítima i hereditària del Franquisme una institució fora del temps que vivimi i anacrònica.
Els poders econòmics i reaccionaris estan en un procés d'una segona transició que els duri uns altres 40 anys sense que res canviï amb l'acompanyament dels partits del Sistema PP, PSOE i C'S. Així s'ha vist en el cop d'estat intern al PSOE que s'ha negat a formular un govern del canvi i donat suport al partit popular amb la seva abstenció.
És més necessari que mai un nou subjecte polític a Catalunya hi ha l'estat espanyol que pugui representar a les classes populars treballadores que acabi amb la podridura i la corrupció sistèmica, l'austeritat i recuperi els serveis públics de qualitat, sanitat, educació i pensions publiques, i el dret a un treball i habitatge digne per a tothom.
Concretament per a Catalunya el Període autonomic està esgotat, i calç un procés constituent català cap a una nova Realitat: una nació amb  Estat propi, fruit d'la voluntat expressada democràticament en un referèndum d'autodeterminació, i que AQUEST Estat el volem lliurement federat a la resta de pobles de l'Estat espanyol, amb es qui  con  lluitem fraternalment per un  model federal i republicà que reconegui su plurinacionalitat.
La Constitució federal que és Formi per a un poble que, com Espanya ha de contenir una part preliminar en Què és proclami explícitament i solemnement la sobirania de cadascún dels ESTATS que han de constituir la federació, i AQUESTA els  Comunistes de Catalunya la volem Republicana.

Antonio Lopez 

Responsable politic de comunistes de catalunya a Mollet i a nivel nacional de republicanisme

dijous, 13 d’octubre de 2016

ESTIMAT PSUC 80 ANIVERSARI:



Fa 80 anys, el 23 de juliol de 1936, va ser fundat el Partit Socialista Unificat de Catalunya, al Bar del Pi, com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. Comunistes de Catalunya celebrem aquesta commemoració i recordem el PSUC com una de les majors experiències unitàries de la classe treballadora de Catalunya en la lluita per l'emancipació social i nacional.

El PSUC va néixer enmig de la guerra amb l'esperit unitari de fer front a les forces feixistes alçades contra la legítima República. La seva fundació va ser un acte de responsabilitat històrica. El PSUC va tenir un paper fonamental en la guerra i la posterior lluita clandestina contra el franquisme, convertint-se en el principal partit d'oposició a la dictadura, centre d'una immensa xarxa de suport i ajuda mútua clandestina que va combatre sense descans el règim.

Comunistes de Catalunya ens considerem hereus del PSUC, al que valorem com a referent indiscutible del comunisme català del segle XX. No obstant això, no ens considerem els únics hereus d'aquesta tradició i defensem que la història del PSUC forma part ja de la història col·lectiva de la classe treballadora de Catalunya, una rica experiència de lluita revolucionària per les llibertats i la justícia.
A Mollet volem recordar el prope dia 5 de Novembre a les 18 h al Centre Cultural La Marineta a tants militants i simpatitzans que amb la seva lluita es va aconseguir la llibertat l'amnistia i l'estatut d'autonomia i moltes millores i conquestes per a la classe treballadora. Volem fet mencions especials a les dues acaldessa del  PSUC Anna Bosch i Carmen Coll i militants tan annegats com Manuel Fernandez, Luis Patilla i Maruja Miguel entre d'altres que seria impossible nomenar totes pel seu compromís militant ja sigui als moviments socials o en les institucions.
Comunistes de Catalunya fem una crida a recordar i aprendre de l'experiència històrica del PSUC, no per nostàlgia d'un temps idealitzat, sinó per coherència amb un futur que, com a poble, encara hem de conquerir. fa 80 anys, per vèncer les forces de la reacció segueix sent necessària la unitat de la classe treballadora i de les classes populars que som la immensa majoria de la ciutadania. Aquest és el principal missatge que necessitem recordar, del PSUC que commemorem.
UN PARTIT NACIONAL I DE CLASSE 80 ANIVERSARI DE L'PSUC 1936-2016

Antonio Lopez responsable polític de comunistes de Catalunya a Mollet i antic militan del PSUC




dissabte, 3 de setembre de 2016

80 aniversari de la l'Olimpíada Popular-1936-2016






Per entendre l’Olimpíada Popular és convenient recordar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics de 1936. A la capital catalana, però, el 14 d’abril de 1931, onze dies abans de la reunió decisiva del COI, s'havia proclamat la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques, a la fi la II República. Finalment els aristòcrates del COI van optar per Berlín (43 vots), en comptes de la republicana i progressista Barcelona (16 vots).
Raons polítiques, però, van tornar a marcar els esdeveniments. El partit nazi va arribar el poder l’any 1933 i Hitler va veure en els Jocs Olímpics de Berlín una gran oportunitat propagandística per al seu règim. Malgrat que diversos països es van plantejar el boicot als Jocs Olímpics de Berlín, aquests es van celebrar el juliol de 1936
L’Olimpíada Popular també es coneguda com els “Jocs oblidats”. Oblidats per què el cop d’estat feixista i l’inici de la guerra civil van impedir que s’inauguressin, oblidats per 40 anys de franquisme i per 40 anys on el que coneixem com el “pacte de la transició” va enviar  la memòria (ara anomenada històrica) al calaix de l’oblit col·lectiu, però també oblidats pel Comitè organitzador dels Jocs Olímpics del 92 que veien en l’Olimpíada Popular encara un desafiament a la concepció esportiva del COI ara ja convertit en una multinacional (tampoc en fou aliè que el COI estigués presidit per un hereu del franquisme, Joan Antoni Samaranch
La idea dels Jocs Populars
Les eleccions celebrades el febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular, a Espanya, i al Front d’Esquerres, a Catalunya.
Al març del 1936 va néixer el Comitè Català Pro Esport Popular (CCEP), amb l’objectiu de millorar “l’esport popular”, i fer-lo assequible a tothom, en contraposició a l’esport que es practicava en exclusius clubs privats. El CCEP va tenir la idea, l’abril del 1936, d’organitzar uns jocs populars, de caire internacional, com a alternativa als feixistes Jocs Olímpics de Berlín.
Aquets any 2016 Es compleixen 80 anys de l’Olimpíada Popular. El 19 de juliol de 1936 més de 6.000 atletes de 23 països i 3.000 folkloristes (avui en diríem colles de cultura popular, castellers, dansaires...) havien de desfilar per l’Estadi Olímpic de Montjuïc . En tres mesos, just desprès del triomf del Front d’Esquerres el febrer de 1936, el Comitè Català Pro Esport Popular va organitzar un esdeveniment esportiu i cultural alternatiu als Jocs Olímpic de Berlin i a la propaganda del règim nazi.
L’acte d’inauguració estava previst de fer-lo el 19 de juliol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, amb la desfilada de més de 5.000 esportistes i 3.000 folkloristes, i el parlament del President de la Generalitat, Lluís Companys.
El 18 de juliol a la tarda tots els esportistes van desfilar per les Rambles de Barcelona i a l’Estadi es van fer els assajos i la interpretació de l’himne oficial de la Olimpíada Popular, composat per Josep Maria de Sagarra, sota la batuta de Pau Casals
El 19 de juliol, Barcelona va ser despertada pel soroll de trets i una vaga general. S’havia acabat l’Olimpíada Popular: començava la Guerra Civil.
Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans i l’embrió de les Brigades Internacionals.
Per la commemoració del 80è aniversari de l'Olimpíada Popular de 1936 a Barcelona, s'estan desenvolupant diversos actes a la ciutat de Barcelona com a La IX  Cursa-Caminada Lluís Companys a Montjuic el prope 1 de Octubre.
Amb aquestes breus notes, simplement voldria contribuir a que aquesta pàgina de la nostra història, escrita per les organitzacions obreres i populars d’arreu del món.

Antonio Lopez
Membre del consell Nacional d´EUIA


dilluns, 13 de juny de 2016

Comunistes en les confluències d'unitat popular




Comunistes en les confluències d'unitat popular
Històricament els comunistes aspirem a la transformació política i social i avançar cap a una societat socialista, el camí s'ha de fer amb altres forces polítiques i socials que segurament no comparteixen amb nosaltres tot el trajecte però sense ells no avançarem en la finalitat que els comunistes perseguim construir una societat sense classes socials equitativa i solidària, on no existeixi l'explotació d'uns éssers humans contra els altres.
 En aquests últims anys hem apostat a participar en les candidatures del canvi i formem part dels governs municipals de les més importants ciutats de l'estat, Madrid, Barcelona, ​​Saragossa la Corunya, Màlaga i en  altres ciutats apostem per seguir treballant per aconseguir les confluències que ens permeti guanyar, sense renunciar com activistes socials amb pas ferm i unànimement el contacte amb les lluites del carrer i les seves reivindicacions en una perspectiva de transformació social és el que caracteritza l'actuació social, política i institucional dels i les comunistes,
Els processos de confluència viscuts en cadascuna de les seves ciutats afloren contradiccions que hem d'anar resolent amb debats i generositat entre les parts que ens caracteritza als comunistes.
Ara el que està en joc és l'hegemonia del bipartidisme monàrquic, la tasca La dels comunistes ha estat coherent amb el procés de construcció de poder popular. "Es pot fer una gran tasca des dels ajuntaments", "convertint aquestes experiències locals en un impuls global, considera que la unitat popular ha de ser un front més de la feina del Partit segurament de les més importants en l'estratègia de la ruptura democràtica i un procés constituent republicà.
Estem al principi d'un procés nou unitari no al final haurem de experimentar les contradiccions lògiques de la construcció de la unitat popular que com vaig dir abans no tots volen arribar al mateix final per tant l'èxit no està garantit, la mobilització i la generositat de les parts serà més necessària que mai.
La determinació d'avançar en la construcció de l'alternativa i conjurar el perill de retrocés d'aquestes primeres posicions conquistades: "Pedagogia política des de les institucions; no hem d'abandonar mai les lluites socials i com sempre hem practicat els comunistes "Un peu a la institució un altre al carrer; la institució és una eina molt important de transformació social és on hi ha els instruments econòmics i legals però no ha de ser una finalitat en si mateix la instucionalitis que de vegades hem practicat s'ha de corregir en un moment de canvi i transformació que han de liderar les classes populars organitzats a la unitat popular amb un poble empoderat.

No hem d'estar preocupats per la possible pèrdua d'identitat en quedar diluïdes les sigles, des del meu punt de vista ha de ser compatible la participació en les confluències i l'activitat política i social del partit comunista, la veritable identitat està en el contingut polític; la nostra fortalesa resideix en la nostra ideologia, en la nostra organització, i tenir l'habilitat per ser flexibles en la tàctica i en l'estratègia sense renunciar mai als nostres objectius, finals que no són altres que la societat socialista en llibertat plena.


Antonio Lopez 
Secretario politico de comunistes de catalunya a Mollet 

diumenge, 8 de maig de 2016

SER COMUNISTA AVUI:




Algunes persones de bona fe em comenten però tu perquè ets comunista,  Doncs aquí faig algunes reflexions de com jo entenc l'ésser comunista avui.
Ser comunista avui, com ahir, és lluitar per una societat d'homes i dones lliures i iguals, per una societat en la que regeixi el principi de "a cadascú segons les seves necessitats; de cadascú segons les seves possibilitats ". Igualtat social implica repartiment equitatiu de la riquesa produïda i redistribució igualitària dels beneficis per afavorir els que menys tenen.
El programa comunista apunta a una societat regulada, en la qual es planifica raonablement en funció de les necessitats del conjunt de les poblacions i es busca la major participació de la ciutadania en l'administració de la cosa pública.
Ser comunista vol dir, encara avui, tractar de fer realitat la superació de la divisió social, fixa, de la feina que encara regeix en el sistema capitalista imperant i que converteix a moltíssimes persones del món en esclaus de per vida.
Ser comunista és lluitar per la igualtat de gènere en favor d'una societat en la qual es pugui dir amb veritat que l'emancipació de les dones és una realitat que simbolitza el nivell cultural assolit socialment.
Ser comunista avui és ser internacionalista i solidari amb els éssers humans i amb les cultures oprimides, defensar de forma efectiva l'auto determinació dels pobles, i posar-se al servei de les víctimes, el comunista ha de pensar globalment i actuar localment sense perdre de vista que , en la lluita per la igualtat social, l'accent ha de posar-se sempre en l'elevació dels de baix, amb independència del seu origen, ètnia, nacionalitat, religió o credo.
El comunisme fa seves vellíssimes aspiracions de la humanitat sofrent, dels explotats i oprimits El comunista vol que hi hagi democràcia i llibertat Però, com la vol de debò, en tant que llibertat concreta, com és la llibertat política, econòmica i social sense aquests criteris és una paraula buida, I en lluitar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, el comunista s'orienta per un principi: a cadascú segons les seves necessitats; de cadascú segons les seves possibilitats i aptituds.
Ser comunista ara, malgrat tot, voldrà dir, per tant, renovar la vella lluita dels anònims contra aquest monstre anomenat capitalisme depredador i fer alguna cosa concreta,, per posar-li límits, i apostar per la democràcia econòmica i directa per diferenciar-la de la democràcia de mediació que coneixem avui en les nostres societats amb el nom de neoliberalisme.
Ser comunista avui és defensar la democràcia radical i participativa, una altra globalització és possible de nou humanisme. I sobretot defensar els drets conquerits pel moviment obrer i sindical i reconquerir els de drets minvats pel capitalisme salvatge que patim, o també anomenat neoliberalisme, com el dret a un treball digne, el dret a l'habitatge, el dret a l'aigua, dret a l'educació, a la salut ia la cultura, sense deixar de lluitar i aspirar pe una societat sociliasta i comunistes sensa clases socials.
Treballadors / as  de tot tipus uniu-vos a la unitat popular per canviar-ho tot.

Antonio López
Responsable polític de Comunistes de Catalunya a Mollet del Valles


Mollet del Valles 8 de Maig 2016





diumenge, 3 d’abril de 2016

dissabte, 19 de març de 2016

85 aniversari de la proclamació de la II República,Cal un procés constituent a Catalunya i Paral·lelament també al conjunt de l'Estat Espanyol.




85 aniversari de la proclamació de la II República,Cal un procés constituent a Catalunya i Paral·lelament  també  al conjunt de l'Estat Espanyol.
Aquets 14 d´abril  2016 commemorem el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República, la qual va significar un període inèdit de democràcia, llibertats col.lectives, Transformacions culturals, socials, econòmiques, laborals, educatives, Sanitàries i polítques, com mai s'havien viscut .
l'actual trencament del pacte constitucional de 1978 és avui un fet consumat, per la imposicions de polítiques d'austeritat, que han atemptat Clarament contra els estructures bàsiques de l'Estat del Benestar
La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de juny de 2010 i el procès de recentralització Impulsat paper Govern del PP, no només  han afectat l'autogovern de Catalunya, sinó que també va han, posa't en evidència Els Límits de l 'Estat de les Autonomies amb la imposicions d'1 visió restrictiva de la Constitució, que intenta limitar el desarrollo del sistema autonomic cap a un model federal, aixi com también intenta tancar la porta a l'desarrollo d'1 Estat plurinacional, per frenar tota possibilitat d'1 model descentralitzat de presa de decisions.
 El pacte el 78 com un procés de reformulació institucional del règim franquista per la Integració de l'Estat Espanyol a els estructures del capitalisme internacional. Hem Denunciat l'escassa calidad democràtica del sistema electoral i Parlamentari espanyol, la pervivència de les estructures franquistes de dominació militar, econòmica, ideològica i social. Hem Denunciat sempre l'Incompliment per part de l'Estat Espanyol de les Indicacions de l'ONU i a els organismes internacionals sobre Drets Humans en Matèria de Reconeixement i compensació a les víctimes de l'feixisme franquista, aixi com dels repetits requirements per Deixar sense Efecte la Llei d'Amnistia del 77.Avui La crisi del pacte del 78 afecta Totes els Institucions i Organitzacions polítiques i socials que el van Fer possible.
 la profunda crisi que avui viu el nostre país, no només econòmica, sinó también política i de valors, és Necessari que la ciutadania de l'Estat espanyol Pugui decidir en plena llibertat el model d'Estat que volem una nova  Republica o seguir amb la Monarquia corrupta i hereditaria
Aquet any  calç commemorar, amb la Solemnitat, la dignitat i la Profunditat, el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola, paper Significat que te la data del 14 d'abril per a poble català i espanyol, Tot rememorant que AQUEST Període polític va significar un gran avenç per la democràcia, la llibertat, la justícia i el progres de nostres país.
Retre especial homenatge a Tots els republicans, homes i dons, que van sofrir la persecució i la repressió franquista a l'interior, o van haver d'emprendre Un llarg, dur i dolorós exili.
Lluitar pe la   l'anul.lació dels Judicis sumaríssims a Totes les persones condemnades a mort pèls tribunal sil.legals del general Franco, especialment el de l'alcalde de la ciutat en aquells moments, Josep Fortuny, i instar els Institucions responsables a exhumar, identificar i enterrar amb dignitat els restes de Totes els víctimes que encara és troben sota fosses, camps i cunetes, aixi com la derogació de la Llei d'Aministia de 1977.
 Cal  l´aprofundiment democràtic, que ens porti a un model més just socialment, centrat en una indispensable redistribució de la riquesa, i Basat en a els valors socials, polítics i culturals que va suposar la II República,.
Cal un procés constituent ha de recollir el Dret a l'autodeterminació dels pobles, reconeixer Catalunya com a Subjecte polític i Fer possible l'Exercici del dret a decidir a través d'un referèndum vinculant, un procés constituent a Catalunya i Paral·lelament al conjunt d'Espanya.
 Cal que l'Ajuntament de Mollet és declari municipi republica i treballi per aconseguir un proces constiuien que acabi amb la proclamació de la República Catalana Lliurament federada o independent a la III república de els pobles d'Espanya
 Que el proper dia 14 d'abril Onegi la bandera tricolor republicana als màstils oficials. com a símbol de la democràcia, la llibertat, la justícia i progres, i com a homenatge als 4 molletans que, al su exili republicà, van es ser assesinats pel  Nazisme: Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura.
VISCA LA REPUBLICA
Antonio Lopez.
Responsable polític de Comunistes de Catalunya a Mollet i Membre de Canviem Mollet.


dijous, 28 de gener de 2016

Les jubilacions postergades





Les jubilacions postergades
Les successives reformes de les pensions impulsades primer pel govern del PSOE i després pel govern del PP han suposat una significativa pèrdua de drets per a les persones treballadores que enfronten el moment de la jubilació.
Amb les reformes regressives desenvolupades en les darreres legislatures, la sortida del mercat laboral després de tota una vida de treball assalariat s’ha convertit en una trista carrera d’obstacles que esdevé sovint impossible i frustrant. La combinació de les reformes de les pensions amb l’atur sistèmic del sistema productiu de l’Estat Espanyol, que ara viu una conjuntura de gran intensitat, senten les bases d’un drama social que tot just comença a fer-se evident. Els problemes comencen amb les restriccions a les jubilacions anticipades i el retràs de l’edat de jubilació voluntària dels 61 als 63 anys, una mesura que ha afectat especialment les persones aturades de més de 61 anys que ja han esgotat totes les prestacions. A més a més, l’enduriment de les condicions per a cobrar el subsidi de majors de 55 anys (abans de majors de 52) ha establert l’eliminació d’aquest subsidi per a aquelles unitats familiars que ingressin més de 491 euros.
Aquestes limitacions habituals s’afegeix la interpretació restrictiva de l’INSS que només accepta les jubilacions anticipades de les persones treballadores que siguin acomiadades per causes objectives, però no admet els casos on l’empresa reconegui la improcedència (cas en el qual l’INSS considera l’acomiadament com no objectiu). L’aplicació d’aquest criteri significa a la pràctica que dues persones poden ser acomiadades el mateix dia i per la mateixa causa i una té més drets que l’altra, precisament per haver-se mostrat disconforme i haver reclamat. CCOO s’ha oposat a aquest criteri i segueix treballant per igualar l’edat de jubilació anticipada als 61. Val a dir que, en suport dels plantejaments sindicals ja hi ha hagut, de moment, dues sentències favorables a les demandes presentades contra aquest criteri de l’INSS, una del Tribunal Superior de Castilla y León i l’altra de l’Audiència de València.
Cal mantenir la lluita sostinguda en defensa de la jubilació i sumar-se a totes les iniciatives que hi contribueixin, com el grup de Facebook Jubilació als 61 i tantes altres campanyes engegades.
Aquesta problemàtica general es veu agreujada a l’administració pública, especialment a l’administració local, per les restriccions pressupostàries i de personal que posen limitacions a les taxes de reposició d’efectius, impedeixen la creació de noves places i limiten de manera indirecta els relleus per jubilació parcial. D’aquesta manera, es consoliden unes administracions cada dia més envellides i es barra el pas a l’administració pública a les generacions més joves.
Avançar l’edat de jubilació progressivament i afavorir la substitució generacional de treballadors/es és fonamental per a caminar cap a una societat més justa i integradora, però també per a garantir un teixit productiu amb capacitat d’adaptació i innovació tecnològica. Per contra, les restriccions a les jubilacions són mesures reaccionàries que constitueixen un atac a la classe treballadora i tenen per objectiu l’empobriment generalitzat de les classes populars. Són mesures que evidencien la poca visió de l’oligarquia capitalista i posen al descobert la simplesa de les seves estratègies curtterministes, enfocades únicament al benefici ràpid.



Antonio López


dissabte, 26 de desembre de 2015

2015


https://youtu.be/lMS0cIbcrr4