Ha mort la companya Anna Bosch





BOSCH I PARERAS, ANNA


Alcaldessa pel PSUC de MOLLET DEL VALLÈS:
19-04-1979 - 24-05-1983

Treballadora industrial i empleada de banca. Procedent d'una família humil, des que tenia 14 anys va treballar en diferents empreses, tot compaginant la feina i els estudis de batxillerat a Barcelona i més tard la llicenciatura en geografia i història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar la seva militància política en el PSAN el 1970 i el desembre de 1972 va traslladar-se a viure amb el seu marit a Mollet del Vallès, on el 1974 va néixer la seva filla. Tots dos es van fer militants del PSUC i ella es va convertir en una de les principals organitzadores del partit a la comarca: aviat fou nomenada responsable política del Comitè Local de Mollet, responsable del Comitè Comarcal del Vallès Oriental i, el 1977, al IV Congrés, fou elegida membre del Comitè Central del PSUC. Paral·lelament va participar en l'activitat sindical amb CCOO. L'any 1979 va desestimar la seva candidatura al Parlament espanyol per presentar-se a les primeres eleccions municipals democràtiques. Encapçalà la llista del PSUC a Mollet, que fou la més votada, i amb només 28 anys fou elegida alcaldessa (de les dones escollides alcaldesses a tot l'Estat espanyol, la que estava al capdavant del municipi més gran). A aquest primer govern municipal de la democràcia, format per una coalició entre PSUC, PSC i CDC, li tocà viure els moments més intensos de la transició cap al nou règim: canviar els noms dels carrers i posar-los en català, sanejar la hisenda municipal, regular la fiscalitat i engegar la política social i cultural i la construcció d'equipaments i serveis. Entre les realitzacions que més la satisferen hi havia l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbana (1981), que planificà el futur de Mollet i recuperà sòl públic al nucli urbà, al qual dos anys més tard es concedí exaequo el Premi Nacional d'Urbanisme; i també el Conveni de Gallecs, que preservà un espai agrícola de més d'un miler d'hectàrees i evità el creixement urbà desmesurat; la recuperació de tradicions i festes populars, i el procés de renovació pedagògica i catalanització de l'escola pública. L'any 1980 s'inaugurà el primer centre de planificació familiar i es construí una nova escola al barri de Lourdes, i l'any següent s'inaugurà el servei d'assistència social i sanitària de l'Ajuntament i començaren les emissions de Ràdio Mollet. El 1982 es revisaren les ordenances municipals i s'inaugurà un casal d'avis a can Pantiquet, el parc de l'Estació del Nord i el parc de la Plana Lledó; també es va celebrar el primer casament civil. Un any més tard s'adquirí l'era del Sindicat, el municipi passà a anomenar-se oficialment Mollet del Vallès i s'inaugurà la remodelació de la font modernista de la plaça Prat de la Riba, enderrocada el 1961. Va exercir el càrrec fins a les següents eleccions municipals, el maig de 1983, en què no es va voler presentar a la reelecció. Segons explicà ella mateixa, "el PSUC em va proposar encapçalar una llista que excloïa les persones de la meva confiança [...] No vaig acceptar". Desenganyada, va dimitir de tots els càrrecs dins del partit i va decidir continuar el seu compromís social a través d'altres formes de fer política. Es reincorporà a la vida professional com a caixera d'una oficina de la Caixa de Sabadell a Santa Perpètua i va reprendre l'activitat sindical: el 1984 fou escollida delegada de CCOO i va ser presidenta del comitè d'empresa fins al 1990, en què una greu malaltia l'allunyà de la feina i de l'activitat sindical. Des del 1987, havia començat una intensa activitat en el moviment ecologista i feminista: fou fundadora d'Acció Ecologista, el grup que va impulsar la primera iniciativa legislativa popular d'àmbit espanyol a favor d'una llei per tancar les centrals nuclears, i la primera audiència pública de caràcter general a l'Ajuntament de Barcelona a favor del programa Barcelona estalvia energia; fou impulsora de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya, col·laboradora de la revista En Pie de Paz, fundadora del grup ecofeminista Las Petras, assessora de l'Anuario de Movimientos Sociales, que edita la Fundació Betiko, i membre dels col·lectius de debat feminista Giulia Adinolfi i Dones i Treballs de Ca la Dona. Al Vallès Oriental va impulsar el projecte La vila, comunitat sostenible a Tagamanent (Parc Natural del Montseny) i va ser fundadora de la Plataforma Ciutadana "Salvem la Riereta", al Figaró, el poble on havia nascut i on es va instal·lar el 1997. (DBC, JCG, ALO i JPM

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Julio Anguita renuncia a su pensión vitalicia como ex-parlamentario