dissabte, 13 de novembre de 2010

Fotos: Inici de Campanya electoral D´ICV-EUIA Mollet del Valles




Som el futur.

En aquestes eleccions, es confronten projectes d’esquerres i de dretes. També, però, les polítiques ecològiques i modernes versus les polítiques productivistes i antigues; i també la llibertat enfront de la política de la por (als immigrants, a les diferents opcions sexuals, etc.) i la mercantilització de les condicions socials i laborals de la població enfront d’un model inclusiu i democràtic de relacions laborals.

En definitiva, s’enfronten les polítiques del passat, que representa clarament la dreta, CiU i PP, però també sovint el PSC quan defensa polítiques econòmiques liberals i productivistes; i les polítiques de futur, d’esquerres i ecologistes que representa ICV-EUiA.

És necessari que la gent d’esquerres i ecologista, que la gent progressista, es mobilitzi. No podem caure en la resignació ni en el conformisme. Hem de guanyar el futur.

ICV-EUiA promou unes polítiques d’esquerres i ecologistes per crear les condicions per tal que les persones puguin ser felices, puguin viure amb unes condicions dignes, puguin desenvolupar els seus projectes de vida amb llibertat, en un país també més lliure, que pugui decidir el seu futur. Unes polítiques per tal que Catalunya sigui un dels països, a escala social, ecològica i nacional, més avançats d’Europa. Tothom hi és convidat.

dijous, 11 de novembre de 2010

Per a uns pressupostos municipals que creïn treball i per a la protecció social


Per a uns pressupostos municipals que creïn treball i per a la protecció social

Els ajuntaments estan passant per una situació de precarietat econòmica degut a la crisi i a un insuficient finançament per part de l’estat, però també per una mala gestió como és el cas de l’Ajuntament de Mollet.
Alguns s’excusen en la crisi, altres en l’insuficient finançament, però hauríem de tenir en compte altres aspectes.
Aquí a Mollet s’han malbaratat molts diners. Amb la política del totxo semblava que el creixement era il•limitat i no es tenia en compte que calia ser prudent en la despesa en grans obres faraòniques i estructures polítiques desmesurades. El nostre ajuntament gasta molt en propaganda, en dedicacions desmesurades de polítics alliberats, en una estructura de càrrecs de confiança excessiva, així com en projectes que han fracassat, como l’escola universitària, el GIRO,que es traslladara a la Torre Marimon de Caldes de Montbui en un nou projecte mes ambicios y de caracter Nacional tal com l´abian proposat, ICV-EUIA i que ha costat molts diners al nostre muicipi aixi com una TV privatitzada i caríssima, entre la aportació a la TV i Mollet comunicació 1.000.000 euros. i, com no, vendes de parcel•les com la del “Decathlon”, que han suposat la pèrdua de més de 2 milions d’euros respecte a altres ofertes que ara serien tan necessaris. Per una altra banda, els serveis socials estan col•lapsats i hi ha molta gent amb severs problemes econòmics, als que no hi els arriba l’ajuda suficient de les administracions.
Per altre par a Mollet tenim 5.235 aturats dels quals 1800 aprox. No reben cap prestació. El equip de govern PSC+CIU Renuncia a construir la 4ª escola bressols municipal, per el any que ve.
Des d’un punt de vista d’esquerres, aquests impostos no son progressius, es a dir, no paga qui més té sinó que es practica la política de beneficència, a través dels serveis socials, que no arriba a totes les famílies necessitades. La proposta que fa l’equip de govern municipal PSC+CIU de cara als pressupostos de l’any 2011 es d’una pujada general dels impostos en torn al 2% en serveis públics como guarderies, EMFO, la casa dels petits, l’atenció domiciliària, l’educació medi ambiental, l’escola de música, la brossa i l’aigua, entre d’altres.
El nostre Grup Municipal ha proposat que es congelin els impostos, excepte l’increment del 2% de l’IBI, que demanem que vagi a les partides de serveis socials. Creiem que aquesta es una proposta raonable i equilibrada per tal d’atendre les demandes als més desfavorits i redistribuir les càrregues impositiva, però dissortadament ha estat rebutjada per l’equip de govern del PSC-CIU.
Mollet necessita una altra política i uns altres polítics que tinguin como a eix principal la participació ciutadana, la creació de llocs de treball i la protecció social, tal i com venim defenent la coalició d’ICV-EUIA de Mollet. Es necessari un pla anticrisi amb la col•laboració del teixit social, sindicats, empresaris i entitats ciutadanes. Potenciar la formació, la educació, el treball productiu, polígons industrials, vivendes de lloguer públiques i la protecció del medi ambient.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Solidaridad con el pueblo del Sahara y condena los hechos del Aiun









Yo intenté el domingo llegar al Campamento de la Dignidad de los saharauis en El Aaiún. Iba como observador de la Unión Europea, para la que el Sahara Occidental es uno de los dieciséis territorios en proceso de descolonización. Tomé un vuelo de Binter-Canarias con los periodistas Ángeles Peregrán, Jesús Montes de Oca y Chema Santana. El avión iba lleno. Desde el aire vimos mucha tropa en el aeródromo. Nada más aterrizar, militares marroquíes se situaron junto a la escalera para controlar a los que desembarcaban y en un momento dado subieron al avión , empujándonos a todos. Yo me identifiqué. Los elementos marroquíes nos impidieron desembarcar. El comandante, Javier Gamazo, les hizo saber que estaban violando territorio español y les pidió que abandonasen el avión. Los uniformados obedecieron. Afuera, medio centenar de personas rodeaban el aparato gritando “¡Fuera, fuera!” Dos días antes de viajar al Aaiún envié una carta a la ministra española de Asuntos Exteriores, Trinidad Jiménez, informándola de la misión de observación que me disponía a realizar como eurodiputado. Puesto que ni a los periodistas ni a mí nos dejaron desembarcar, esperamos a que el avión se llenara con los pasajeros y regresamos a Canarias.

Viendo lo que ha ocurrido después comprendo la coacción a la que fuimos sometidos. No querían testigos del ataque militar y policial lanzado contra el campamento de indefensos saharauis. Han utilizado helicópteros y elementos armados que han dejado varios muertos y un incontable número de heridos. El ataque a los civiles indefensos es una acción indignante y reprobable que debe ser condenada por España y por la Unión Europea. Fechas atrás mataron a un niño y no pasó nada. A partir de ahí han arremetido a tiros contra civiles indefensos sin que la UE haya realizado todavía un comunicado de condena.

Resulta indignante que la UE recompense además a Marruecos con un estatuto avanzado que le permite intercambios y ventajas económicas como si fuera miembro de la unión económica. Ese estatuto contiene dos artículos que obligan a Rabat a respetar los derechos humanos, algo que no cumple. Nosotros hemos pedido que se cumpla esa exigencia democrática y, visto lo visto, que se deje en suspenso. Lo volveremos a pedir, y exigimos también el cumplimiento del mandato de Naciones Unidas de realizar el referéndum de autodeterminación del Sahara y de devolver el territorio ocupado a sus habitantes.

Me ha llamado la atención que la ministra española de Exteriores no se haya atrevido a condenar el ataque contra los saharauis indefensos y se haya limitado a pedir contención. La ministra tiene una responsabilidad como representante de la potencia descolonizadora y debe condenar los hechos. El peligro serio e inmediato es que el Sáhara vuelva a convertirse en el escenario de un conflicto armado, con terrorismo y guerrilla. Para evitarlo merecería la pena que los países europeos pasasen de la sonrisa complaciente a Marruecos a la exigencia de que la misión de la ONU, la Minurso, tenga capacidad de intervención y se dote de la fuerza armada necesaria para ello.

(*) Willy Meyer es eurodiputado de Izquierda Unida.

Entrada destacada

SER COMUNISTA AVUI:

Algunes persones de bona fe em comenten però tu perquè ets comunista,   Doncs aquí faig algunes reflexions de com jo entenc l'...