dimarts, 30 de juliol de 2013

ENTREVISTA ANTONIO LÓPEZ PER DIGITAL VALLES


Antonio López: 'He tingut una dedicació plena a l'Ajuntament que he compaginat amb els moviments socials i la meva organització política'

'L'actitud de Monràs va ser miserable intentant comprar la regidora Noemí Fernández'
El regidor comunista Antonio López, de la coalició ICV-EUiA, fa balanç dels seus 15 anys a l'Ajuntament de Mollet del Vallès. En el ple celebrat aquest passat dilluns López va renúnciar al seu càrrec per facilitar la renovació dins del seu grup. En l'entrevista que publica Digital Vallès Antonio López parla dels fets més rellevants que ha viscut com a regidor -sempre a l'oposició- en les seves dues etapes al consistori: entre 1994-95 i entre 1999 i el 2013 (del 1999 a 2003 com a edil d'EUiA, del 2003 a 2007 a la candidatura de l'Entesa i des del 2007 amb la coalició ICV-EUiA).
Amb quins records es queda d'aquests 15 anys com a regidor molletà?
M'hagués agradat que les candidatures de les que he format part haguessin guanyat les eleccions per poder aplicar un programa d'esquerres, més progressista, més social i més ecologista. Des de l'oposició, he intentat -juntament amb el meu grup- fer un paper de representació de la ciutadania, traslladar als plens aquelles problemàtiques socials que tenien les entitats i que eren necessàries. Estic molt satisfet de la tasca de control polític del govern que hem fet des de l'oposició, ha estat una entrega personal absoluta que moltes entitats m'han reconegut, he tingut una dedicació plena a l'Ajuntament que he compaginat amb les moviments socials i la meva organització política.
Tot i estar a l'oposició les seves reivindicacions han obtingut alguns èxits. Quines en destacaria?
Com a regidor m'he sentit copartícep de molts avenços o de decisions que ha adoptat el Govern. Per exemple, quan l'Ajuntament es plantejava la creació de les escoles bressol, jo particularment vaig defensar que havien de ser públiques-municipals i es va aconseguir. També quan es va construir el nou Hospital de Mollet hi havia la proposta de l'exalcaldessa Montserrat Tura d'intentar remodelar l'antic hospital, del carrer sant Llorenç, però ens vam oposar. Volíem un hospital de gestió pública i ho vam aconseguir, l'equipament que tenim actualment és magnífic tot i que després es va privatitzar la gestió, una decisió que no compartim. No m'agradaria deixar-me la lluita de més de 30 anys per la protecció de l'espai de Gallecs dins del PEIN, estic molt satisfet que ICV-EUiA a la Generalitat aprovés la protecció d'aquest espai que ara tothom defensa però que en el passat no era igual. Recordo que vam evitar la construcció d'un cementiri a Gallecs així com altres equipaments en els terrenys que hi ha a l'entrada. La participació ciutadana ha estat un dels elements que la coalició sempre ha fomentat i és que tot i que tenim un ROM aprovat l'equip de govern no se l'acaba de creure i això fa que arribin poques iniciatives ciutadanes al Ple i els veïns ho fan a través dels grups municipals.
Ha estat fàcil ser regidor a l'oposició en temps de les majories absolutes tant de Montserrat Tura com Josep Monràs?
És molt dur estar a l'oposició però la ciutadania ens ha situat allà i per tant cal acceptar-ho. Al llarg d'aquest temps hem fet moltes propostes que la majoria l'equip de govern no ha volgut escoltar per tal de no atribuir mèrits a l'oposició però que al cap d'un temps -i gràcies al suport social- s'han aconseguit. Els meus cavalls de batalla han estat els serveis socials i obtenir més recursos per als desafavorits, sempre he lluitat per aquest col·lectiu de persones. Un dels avenços que la nostra coalició va fer possible va ser la creació d'un impost als caixers automàtics que estan al carrer o bé l'exempció del pagament d'un quota per ocupar la via pública per les entitats sense ànim de lucre.
Com han estat les relacions amb el PSC, partit que domina la política local des del 1987?
Jo sempre he separat les relacions personals de la política, he tingut una molt bona relació amb tothom tot i que de vegades no he tingut la mateixa reciprocitat, per exemple, m'hagués agradat tenir una relació més fluïda amb Montserrat Tura o Josep Monràs. Si ells són dirigents d'esquerres i nosaltres també calia que existís més proximitat i m'ha dolgut que tant l'un com l'altre van fer pactes amb CiU quan els podia haver fet amb l'esquerra, primer amb l'Entesa i després amb ICV-EUiA. El nostre programa electoral els hagués obligat a posar en pràctica polítiques d'austeritat en càrrecs públics, assessors de confiança i haver invertit més en ocupació, sanitat pública.. tant Tura com Monràs van apostar per un hospital concertat i per lliurar-lo a la Fundació que està situada a l'òrbita política de CiU i que prioritza més la gestió privada a la pública. En política a mi m'agrada respectar els acords, no sóc sumís, no he volgut viure mai de la política pel meu caràcter, el que em mou és un interès polític social i de coherència.
El 1999 va encapçalar la candidatura d'EUiA i tot i les dificultats del moment va entrar a l'Ajuntament.
És una de les satisfaccions polítiques més grans que he tingut ja que Esquerra Unida Alternativa s'estrenava en unes eleccions, vam obtenir un representant i vaig estar 4 anys a l'oposició. Tenia molta inexperiència però comptava amb un gran equip al darrera, vam obtenir la representació amb l'eslògan 'La teva veu a l'Ajuntament'. Encara recordo que Montserrat Tura -que va guanyar amb majoria absoluta- va dir que EUiA va entrar a l'Ajuntament gràcies a l'abstenció i jo li vaig respondre que era perquè els ciutadans ho havien volgut, ella em va respondre que preferia tenir-nos a dins de l'Ajuntament que a fora. Després el 2003, la creació de l'Entesa va facilitar el retrobament entre ICV i EUiA, l'Entesa es va crear per donar un tomb, crear una alternativa a la ciutat. Crec que va ser una oportunitat perduda, tot i així, la nit electoral del 2003 Montserrat Tura -enmig de la nostra celebració- va passar per la Plaça Prat de la Riba i va venir a felicitar-nos tot i que el PSC havia vençut i tenia més regidors que l'Entesa, aquella imatge em va quedar gravada.
Ara vostè acaba de renunciar a l'acta de regidor diu que per facilitar la renovació, és així?
Considero que en la política local i general s'ha de produir un canvi profund, més rotació en els càrrecs institucionals, no pot ser que els representants polítics es mantinguin molts anys i més si estan en el govern ja que es creen vicis, apareix la corrupció, l'amiguisme, enxufisme..tot i que la majoria de regidors són honrats i fan un bon servei. A EUiA havíem planificat fa temps el canvi generacional i per això Francisco Sancho -des de fa temps és el nostre coordinador- amb la meva renúncia es porta a terme un relleu ordenat que teníem pactat des de l'inici de mandat. Cal recordar que la dimissió de Noemí Fernández va facilitar l'entrada de Sancho que era el número 4 de la llista. El meu relleu, Gabriel Espinosa, ha estat fins ara assessor del grup municipal i està al corrent de tot el treball del grup, ha estat, per tant, una decisió presa per consens. La nostra coalició vol que de cara al 2015 es pugui crear un front ampli d'esquerres, plural, que reculli el malestar dels ciutadans de Mollet que estan farts d'aquest govern de PSC i CiU i que per fi hi hagi una coalició d'esquerres que actuiï com a revulsiu de la ciutat. Jo treballaré des d'on sigui, estaré allà on em digui la meva coalició.
Una plataforma d'esquerres no seria una segona part de l'Entesa? Diuen que mai les segones parts han estat bones..
No estem parlant del mateix, l'Entesa neix a tres mesos de les eleccions municipals del 2003 fruit d'una inquietud, molta gent que estava farta de la majoria absoluta de l'alcaldessa Montserrat Tura i del PSC que tenia una part de la població cansada de la prepotència, de les obres faraòniques, de la manca de diàleg i participació. Calia un canvi, ens vam posar d'acord tres forces i molta gent independent. De cara al 2015 no estem parlant del mateix, volem un moviment més ampli, plural, des de la base on els partits no imposin candidats ni tampoc polítiques i programes. Volem crear una candidatura i un programa des de la base, seria molt semblant al Procés Constituent de l'Arcadi Oliveres i la Teresa Foracades però d'arrel molletana amb la implicació de sectors de l'associacionisme, ensenyament, de la lluita per la sanitat pública o els sindicats. Caldrà veure si surt o no, tampoc no descartem aliances amb IxM-CUP i amb Ara Mollet-ERC. El 2003 va ser un repartiment de llocs a la llista entre partits amb un molt bon programa electoral però els partits ho decidien tot.
Què té a dir dels 9 anys de govern de l'alcalde Monràs?
El primer que critico és que el PSC va pactar amb la dreta de CiU i que aquesta decisió no es pot justificar només pel poder. El 2003, els socialistes van pactar amb CiU i PP, fins i tot van contractar un assessor que després va resultar ser de l'extrema dreta i van acabar fent marxar enrera. Una altra crítica és que l'alcalde Josep Monràs 'no és socialista', jo no sóc ningú per anar repartint carnets, però el seu pensament i l'actuació no és la d'un home d'esquerres -amb tot el meu respecte- no és un home d'arrels socialistes sinó més aviat un mal gestor que no ha sabut liderar l'entorn del Baix Vallès. Monràs no ha sabut relacionar-se amb els moviments socials i a més, s'acaba enfrontant amb ells, tampoc té un model de ciutat homogeni. Tampoc m'ha agradat mai que el seu partit -el PSC- hagi defensat el creixement continu en projectes com el Calderí, en canvi, la nostra coalició ha apostat per la contenció urbanística i per trobar complicitats amb altres municipis per crear teixit industrial.
ICV-EUiA ha estat el partit que des de l'oposició ha criticat més durament l'augment de sou de Monràs el 2011.
La seva actitud va ser inadmissible. A començament de legislatura el primer que fa Josep Monràs és oferir a la nostra portaveu Noemí Fernández formar part de la Junta de Govern amb sou però sense formar part del Govern local. Va ser un primer intent de trencar la coalició, l'actitud de Monràs va ser miserable intentant comprar a una persona i interferir sabent que ella era funcionària i que o bé tenia un sou o no podia ser regidora. El segon intent de compra va ser a tots els grups municipals i alguns fins i tot van caure. Cal recordar que l'alcalde deixa de ser diputat i es volia pujar el sou, en la primera proposta plantejava un augment del 35% amb més de 80.000 euros, també volia pujar de forma exagerada la retribució dels regidors coordinadors i com a novetat va incorporar un sou als portaveus de cada grup de 18.000 euros anuals. Aquella proposta va ser un insult per intentar comprar-nos. Monràs volia continuar cobrant com alcalde el mateix que rebia quan estava a la Diputació i en una segona reunió ens vam negar i per això ho vam denunciar públicament. Jo crec que els sous s'han de donar a conèixer a la població, ha d'existir transparència i parets de vidre. Monràs volia pujar-se el sou un 35%, era una barbaritat i per això la gent va sortir al carrer per protestar. La nostra coalició va criticar durament que Monràs té 30 càrrecs, entre polítics i eventuals, alguns necessaris, però nosaltres critiquem la desmesura. Mentre l'Ajuntament ha anat reduint la plantilla, quan els recursos municipals han disminuït, quan tenim més de 6.000 aturats, no pot ser que hi hagi tanta despesa política, amb cinc gerents, molts d'ells càrrecs de confiança del PSC. Cal racionalitzar la despesa.
La portaveu d'ICV-EUiA, Marina Escribano, és l'única que no cobra l'assignació però des del Govern apunten que el problema de fons és la seva incompatibilitat laboral. És així?
ICV-EUiA no cobra l'assignació de portaveu pels grups de l'oposició però de forma malintencionada l'alcalde Monràs va dient que no la cobra per incompatibilitat. El que mai he admès en política és la mentida o que es tergiversin les coses. El nostre grup va demanar suport administratiu però mai els 18.000 euros i per això van renunciar, ara bé, en l'acord consta el nostre grup com la resta però la nostra assignació no s'ha cobrat mai perquè es va renunciar d'entrada. Ara el darrer argument que s'han inventat és que la Marina Escribano no pot cobrar perquè és funcionària en un Ajuntament, la nostra renúncia al sou va ser política i no pas personal. El que ha fet aquest govern de PSC i CiU és rebaixar gairebé un 30% les assignacions als grups municipals però no a l'equip de govern, ells han reduït els recursos dels grups de l'oposició per tal que tinguin més problemes per criticar l'Ajuntament.
Darrerament les crítiques del seu partit han estat cap al doble sou, en forma de dietes, de l'alcalde Monràs a la Diputació de Barcelona. No els sembla bé?
Arran d'una informació publicada a la pàgina web de la Diputació de Barcelona -per cert molt transparent- vaig veure tots els sous dels diputats de les diferents forces polítiques així com les dietes per assistències a plens i comissions. La meva sorpresa va ser veure que Josep Monràs no havia renunciat a aquestes dietes després de pujar-se el sou del juny de 2011. Si a les dietes de la Diputació li sumes el sou com alcalde, supera de llarg els 80.000 euros. Dóna la impressió que hi ha gent que es dedica a la política per una qüestió econòmica, hauria de donar exemple encara que hi hagi altres diputats que també ho facin. No estic d'acord amb les dietes siguin del partit que sigui.
El darrer conflicte que ha esclatat a la ciutat ha estat el protagonitzat per la comunitat islàmica Al Huda després que fos precintat un local comercial on presumptament volien fer servir com a mesquita. Què en pensen?
L'alcalde que tenim a Mollet en comptes de solucionar els problemes els crea, ho vam veure amb l'assemblea popular, amb els musulmans ara..quan no es fa el que ell diu sempre hi ha problemes. Aquest cas s'està portant malament, aquesta comunitat musulmana fa 20 anys que està a la ciutat i mai ha creat problemes. Si tenien problemes d'espai a l'antiga mesquita caldria buscar sol·lucions, crec que l'espai escollit és més adequat, molt espaiós, dóna a un parc -a l'Avda Badalona- amb pocs veïns.. Crcec que calia buscar els mecanismes necessaris per trobar un acord, el que mai es pot fer és criminalitzar aquest col·lectiu com ha fet Monràs. Aquí hi ha un col·lectiu de molletans, de ciutadans de Catalunya que volen un lloc per resar, l'alcalde no pot posar benzina i crispar els ànims, ha de buscar la tranquil·litat, el diàleg i no atiar els ànims d'altres sectors socials. Tots hem de conviure a la ciutat, l'eslògan que ho resumeix seria 'Mollet, un sol poble' i sinó cal fixar-se en el que han fet a Montornès, amb un pacte per la convivència, l'Ajuntament de Mollet ha de fer marxa enrere.
La situació econòmica de l'Ajuntament -amb un deute d'uns 60 milions d'euros- també els preocupa i diuen que estan hipotecant el futur dels molletans.
En la liquidació econòmica del 2012 el consistori devia 43 milions d'euros als bancs i uns 16 als proveïdors. La pregunta seria: Com s'ha generat aquest deute? ICV-EUiA defensa molta més austeritat ja que sinó el 2014 podem tenir molts problemes, el pla d'austeritat acordat amb l'Estat ens obliga a pagar uns interessos molt alts. El deute cada cop és més gran i cal trobar una sortida, encara estem pagant obres faraòniques, Parc dels Colors, nou Ajuntament, Parc de les Pruneres..nosaltres defensem que hi hagi parcs però no amb aquests costos. Recordo que anys enrere vaig batallar per la venda d'una parcel·la a la Vinyota que al final va adquirir Decathlon per 2,5 milions d'euros menys que l'oferta presentada per Media markt que ara s'instal·la a Parets i on crearà 70 llocs de treball. En canvi, Monràs anava dient que Media markt no generaria llocs de treball i Decathlon sí. Si Media markt no està a Mollet és perquè l'Ajuntament no va voler, el temps ens ha donat la raó perquè els llocs de treball de Decathlon són molt precaris. Ha estat una decisió encertada per Parets, a vegades dóna la sensació que Mollet competeixi amb Parets (cas del nou Mercadona), a mi no m'agrada la competència, cal buscar l'acord i la cooperació, ens estem omplint de grans superfícies i els comerços s'estan ofegant.
ICV-EUiA ha criticat alguns dels darrers grans projectes del PSC de la ciutat. Què no els agrada del seu model?
Històricament els socialistes molletans han dissenyat una ciutat elitista amb projectes inviables, dóna la sensació que no se senten orgullosos de ser un poble treballador. Un dels primers fracassos va ser el de l'Escola Universitària Privada al GIRO, es va apostar per un projecte nacional, tot i que aquí la responsabilitat va ser de la Generalitat. El Parc dels Colors va ser un altre dels grans fracassos, un espai que els veïns de la zona no gaudeixen i darrerament no podem oblidar del nyap amb l'aparcament de la Plaça Joan Miró, a Plana Lledó. ICV-EUiA ja ho va dir en el seu moment calia construir un pàrquing públic amb preus assequibles però es va enganyar als veïns amb els preus de venda de les places. Ara hi ha un forat molt gran ja que l'empresa privada va construir l'aparcament i la plaça i caldrà tornar els més de 4 milions d'euros que deu l'Ajuntament.

Entrevista realitzada per Jordi Seguer Romero

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

SER COMUNISTA AVUI: